El grupo cómico Les Luthiers cumple 40 años desde su formación. Para conmemorarlo, acaba de salir a la venta una edición actualizada de su biografía autorizada y tienen pensado hacer una celebración de 15 días en Buenos Aires durante el verano. Por si eso fuera poco, la asociación española “cultura para todos” les acaba de proponer como candidatos al Premio Príncipe de Asturias de las Artes 2007. Pero… ¿Quiénes son en realidad y como empezaron su andadura por el mundo del espectáculo?
El grupo cómico Les Luthiers esta formado actualmente por 5 componentes que, mediante los monólogos, la mímica, los diálogos y las letras de sus canciones, intentan hacer reír a todo aquel que les va a ver en alguna de las aproximadamente 100 actuaciones que realizan al año. Les Luthiers se caracterizan, entre muchas otras cosas, por los instrumentos que utilizan, su puesta en escena y sus juegos semánticos.
Me dirijo a los distintos centros y doy la Bienvenida a todas las personas que tienen fe y motivación superior. El centro de retiro denominado Dag Shang Kagyü será un importante lugar de estudio y retiro; es por lo que teniendo la propiedad y asegurando su desarrollo será muy benéfico para numerosas personas. Si haceís todo lo posible para ayudar con vuestra actividad física, con vuestro propósito y con vuestra ayuda material y financiera, esto será una gran virtud y un gran beneficio, comprendedlo bien.
“Tenemos una España amiga, que nos entiende, que nos ha aprobado un Estatut fuerte, valiente, importante, que nos permite hacer prácticamente el 80% del gasto público desde la Generalitat y los ayuntamientos, y el Estado queda prácticamente residual” Estas son las palabras que pronunció el entonces presidente de la Generalitat, PasqualMaragall el 9 de agosto del 2006, día en que entró en vigor el nuevo Estatut de Cataluña. Hoy por hoy, casi un año después, la reforma estatuaria sigue sin poder llevarse a cabo. Debido al recurso de súplica presentado por el PP, la sociedad catalana está todavía a la espera de la sentencia del Tribunal Constitucional, que deberá decidir si el Estatut (o más bien algunos de sus artículos) son inconstitucionales o no. Pero para entender todo el proceso de elaboración del Estatut, es necesario remontarse a varios años atrás:
El 15 de diciembre de 1795, se aprobaba la segunda enmienda de la Constitución americana, en la que se reconocía que “Una milicia bien regulada, en caso de ser necesaria para mantener la seguridad de un Estado libre, el derecho de la gente a tener y portar armas, no debe ser infringido". Más de doscientos años después, ese derecho se ha convertido en un problema para la sociedad americana.
Hace unas semanas sorprendía la noticia de la concesión de la licencia de armas a un bebé de once meses, aunque el pequeño no podrá llevar armas encima hasta los 18 años. Desde 1968, con la Ley de control de armas, la Oficina para el Control de Alcohol, Tabaco, Armas de Fuego y Explosivos (ATF) es la responsable del control de las personas que quieran obtener el permiso para portar armas en Estados Unidos. Los requisitos para la obtención de dicho permiso son accesibles a muchos ciudadanos. Eso sí, hay estados americanos como Massachussets y Maryland, que son más estrictos en sus leyes de concesión de permisos de armas. Las personas que quieran portar armas de fuego deben tener como mínimo 18 años, no se les debe haber prohibido expresamente la tenencia de armas y no deben tener antecedentes penales. Cualquiera podrá acudir a comprar un arma, si cumple con los requisitos establecidos.
En general, es muy fácil conseguir un arma en los Estados Unidos. Muchos son los bancos que ofrecen armas por abrir cuentas en sus sucursales, la munición se vende en supermercados, incluso tienen una asociación que se encarga de la defensa de la tenencia de armas, la Asociación Nacional del Rifle (NRA). Estas facilidades se ven reflejadas en el gran número de personas que tienen armas en su poder. Se calcula que unos 60 millones de ciudadanos americanos poseen algún arma.
Después de la matanza del instituto Columbine en 1999, en la que murieron 13 personas a manos de dos estudiantes, se prohibieron las armas de asalto, pero la ley que vetaba este tipo de armamento caducó y no se renovó. Por tanto, las armas de asalto volvieron a ser accesibles para los americanos. Ahora con las nuevas masacres y echando la vista atrás, la opinión pública americana puede comprobar que los asesinatos por este tipo de armas van en aumento. Tal vez es el momento adecuado para tomar conciencia de este problema y endurecer las leyes, para que no se repitan escenas como las de Columbine o Virginia Tech.
Modificado el ( Thursday, 07 de June de 2007 )
El Primavera Sound supera totes les expectatives
Escrito por Maria Blay
Thursday, 07 de June de 2007
Més de 60.000 espectadors han gaudit enguany del festival, una xifra que supera la de l’edició passada en un 37%
Actuacions com les de The Smashing Pumpkins, Patti Smith o Wilco han estat valorades molt positivament per part del públic
L’Estrella Damm Primavera Sound és un festival conegut, sobretot, pel detallisme que té a l’hora de triar els conjunts i artistes que entraran dins la programació. A diferència d’altres esdeveniments musicals que se celebren al nostre país, aquest solia ser partidari de grups més aviat minoritaris, caracteritzats més per la qualitat en la seva música que no pas pel ressò mediàtic que puguin tenir (això no vol dir que en ocasions no hagin actuat personatges de la talla del camaleònic Iggy Pop). Enguany, l’organització va apostar per un cartell més divers per tal “d’acontentar tant aquell que busca experiències festives com qui està més interessat en artistes més...difícils”. Aquesta mescla d’estils ha donat resultat. Molt bon resultat.
La Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FADE) estimen que només un 10% dels espanyols celíacs que pateixen la malaltia estan diagnosticats. I és que gran part de la població no sap ni què és la celiaquia. Per aquest motiu, la FADE i els Col·legis Oficials de Farmacèutics (COF), fa un any que van començar la campanya d’informació i prevenció de la malaltia a les diverses comunitats autònomes espanyoles. Els resultats d’aquesta campanya es desconeixen, però gran part de la població continua sense saber què és la celiaquia.
Els celíacs són persones que per una predisposició genètica reaccionen a la ingesta del gluten, proteïna anomenada gliadina present a la civada, el blat, l’ordi i el sègol. Aquesta intolerància al gluten és permanent i els hi provoca lesions a les vellositats del budell prim i això els afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments.
Any rere any pels voltants del mes de maig, arriba a la vila de Centelles la trobada de grups amateus de teatre d’Osona. Aquestes trobades teatrals són una manera d’acostar al poble la representació teatral i, com diuen els coordinadors dels grups amateurs, convertir el teatre amb un mètode d’expressió utilitzat per a tothom. La durada de les trobades acostuma a ser d’un cap de setmana, començant el divendres a la nit i acabant el diumenge al migdia-tarda.
Enguany, aquesta trobada es va realitzar del 18 al 20 de maig i va destacar per la presència de la mainada com a un element molt important, ja que va ser el seu principal protagonista. L’espectacle que va obrir aquests tres dies de teatre a Centelles va ser l’estrena de l’obra El Cementiri de St. Roc d’Elisa Creuet, una obra que prèviament els seus actors de la companyia GALL ja havien presentat a Prats de Lluçanès davant d’un públic reduït de persones dins el món del teatre i que va ser el 18 de maig quan es va estrenar davant d’un gran públic divers aprofitant la setena trobada de teatre amateur.
El dissabte i el diumenge va estar dedicat als més petits. Jocs estrambòtics a la plaça Major de la ciutat van ser els causants de que el centre de la vila es convertís en un parc teatral on tots els nens i nenes podien gaudir de diversos jocs amb unes formes peculiars. Al portal de l’Ajuntament de la vila també es va preparar per aquest gran esdeveniment posant d’aquesta manera una cortina teatral entre banda i banda del portal. A més, diversos grups de teatre van sortir al carrer i van compartir els diferents jocs amb els més petits.
El diumenge, va ser el torn per a les anomenades matinals de tallers: claqué, maquillatge, malabars, mascares... i el tancament de la festa amb l’espectacle Pujant a la furgo de la companyia Batua l’Olla) al Passeig.
Paral·lelament, la sala de la Violeta es va convertir durant les dues nits de la trobada amb un cafè-teatre, on diferents grups amateurs de la comarca van representar diferents esquetxos: Bambolina Teatre de Vic va interpretar el musical Les dones, el Grup de Teatre de Sant Hipòlit, Les mans d’Euridice; el G.E.C. de Centelles L’Auca del Senyor Esteve i Dansa; i Teatre Essela de Torelló, Refinaments d’ultramar’.
L’Aula de Teatre de la UVic va organitzar per tercer any consecutiu la Setmana del Teatre. Aquesta és una setmana dedicada al teatre i que té per objectiu aproximar a la comunitat universitària i a tot aquell que pugui interessar-li el teatre i el treball que fa l’aula.