|
Opinión
|
Fútbol: la lliga en mans d'un maletí? |
|
|
|
|
Escrito por mireia puente
|
|
Thursday, 07 de June de 2007 |
|
A dues jornades per acabar la lliga de fútbol espanyola, la lliga de les estrelles, cada vegada més fugaces, la paraula maletí ha aparegut més vegades que en els "chequings" de qualsevol aeroport.
Poc s'imaginaven els inventors de l'esport més seguit arreu del món que l'obtenció d'un trofeu aniria acompanyat d'un maletí, és a dir d'una maleta plena de diners, altrament conegut com a "prima", amb la intenció de motivar un equip perquè s'esforci més que mai i així, guanyar al rival del generós equip que t'ofereix una atractiva quantitat monetària.
Des de fa cosa de 3 setmanes, sembla que tothom tingui alguna a dir al respecte, per exemple l'entrenador del Deportivo, Caparrós, contestava en la roda de premsa a la prèvia del Madrid-Depor "Ya sabemos como van estas cosas, además cada uno hace lo que quiere con su dinero" com si fos de lo més normal primar a un equip perquè faciliti l'existència d'un altre. O Luis Garcia li contestava a la periodista Imma Cassares, després d'haver guanyat a casa del "Recre" per la mínima, "hombre, yo desde siempre he oído a hablar del maletín, pero nunca lo he visto" Només faltaria!
La raó d'avui però, no és aquesta, sinó parlar dels àrbitres, el 23é en discòrdia, que no només corre radera una pilota sinó que també corre darrera dels 22 jugadors. Hi ha equips que primen als àrbitres? Tenint en compte el que hem pogut veure aquestes últimes jornades la resposta podria ser afirmativa, perquè una de dos:
O ha aparegut un nou reglament de fútbol semblant al del karate i al de l'handbol, que permetés donar com a vàlides les patades que el Getafe va arribar a propinar al Barça la setmana passada, i que permetés aprovar la jugada que Van Nistelroy va decidir que col·locant la pilota amb la mà, el seu company, Sergio Ramos, marcaria el gol de l'empat o els àrbitres han deixat els uniformes negres i ara vesteixen de blanc.
Deixant les ironies de banda, amb aquest escrit m'agradaria fer una crida a la Federació Espanyola de Fútbol i demar-los que s'assegurin de la validesa dels seus àrbitres per fer de jutjes durant 90 minuts. Això sí, amb la imparcialitat que se li demana a una professió com aquesta.
|
|
Modificado el ( Friday, 08 de June de 2007 )
|
|
|
LES POMES PODRIDES DEL COS |
|
|
|
|
Escrito por Judit Mercader Duran
|
|
Thursday, 07 de June de 2007 |
|
Centenars de Mossos d'Esquadra van sortir ahir al carrer per exigir el reconeixement social de la labor policial. També van en contra de la gestió del conseller d'Interior, Joan Saura, a qui acusen del creixent descrèdit del cos. Els agents estan especialment dolguts per la instal·lació d'una càmera oculta en dependències de la comissaria de les Corts, que ha permès veure a tota l'opinió pública dos casos de presumptes maltractaments a detinguts per part de policies autonòmics. Tenint en compte que la càmera va estar gravant de forma ininterrompuda durant 18 dies i que només han transcendit les imatges de dos casos de presumptes abusos, els Mossos haurien de reconèixer que la seva instal·lació els beneficia, ja que això permetrà expulsar del Cos a les pomes podrides i que l'opinió pública pugui comprovar que la majoria dels agents realitza amb professionalitat el seu treball. Són ells, els més de 13.000 Mossos d'Esquadra que treballen cada dia per la seguretat dels catalans, els primers interessats que els abusos comesos per una minoria dels seus companys surtin a la llum. Amb aquesta informació vull confirmar, precisament, la pertinència de la instal·lació de càmeres en les comissaries. De fet, abans que les càmeres estiguessin funcionant, un detingut d'origen senegalés va rebre presumptament una brutal pallissa a Les Corts per part de, almenys, quatre agents. Li van fracturar el braç per tres llocs diferents i el jutjat d'instrucció de Barcelona està investigant els fets.Aquesta denúncia, a la qual el jutge considera com a vertadera, ve a demostrar que, malgrat ser aïllats, existeixen casos de brutalitat policial que no han de ser passats per alt. |
|
Modificado el ( Sunday, 10 de June de 2007 )
|
|
|
Escrito por Raquel Monells
|
|
Thursday, 07 de June de 2007 |
|
El resultat de les eleccions municipals a Vic ha estat realment sorprenent i preocupant. CiU ha guanyat les eleccions però ha perdut regidors i no ha aconseguit la majoria absoluta. No sé si CiU ha perdut vots perquè Jacint Codina no s'ha presentat, però la qüestió és que s'ha quedat amb vuit regidors, el PSC de Burgaya també amb quatre, ERC i la CUP amb dos i ICV amb un. Després d’aquests resultats, crec que és necessari analitzar la situació vigatana amb aquest augment desmesurat de PxC. Increïblement, un partit totalment xenòfob i racista ha aconseguit quatre regidors i ha duplicat el resultat de les eleccions del passat 2003. Com pot ser que un partit com PxC aconsegueixi un 20% dels vots dels ciutadans? Ens hem tornat bojos? O és que realment no sabem a qui votem i ens basem en idees descontextualitzades? L’única resposta que tinc davant aquesta bogeria és que els ciutadans de Vic estan descontents amb la immigració; tenen més ajudes econòmiques, més facilitats escolars, alguns no s’integren al país... Els ciutadans no toleren aquestes diferències i això fa que la situació a Vic sigui molt preocupant. És veritat que hi ha qüestions sobre la immigració que s’han de resoldre, però evidentment no s’han de “fer fora”. On és l’ètica humana? I és que ja siguem blancs, negres, grocs o vermells tots som persones i, per sobre de tot, ens hem de respectar. Fins a quin punt d’intolerància arribarem? El partit feixista ha basat la seva campanya electoral de Vic en la immigració i en el control sobre ella. Potser els hauríem de demanar als integrants de PxC què significa controlar la immigració i ordenar-ho tot. Espero que molts ciutadans votants d’aquest partit l’hagin votat perquè només s’han basat en millorar la immigració. D’aquesta manera espero que d’aquí a quatre anys ens tornem a sorprendre amb el resultat de les eleccions. I és que rectificar és de savis... |
|
Modificado el ( Monday, 02 de July de 2007 )
|
|
|
La teva parella és l'assessí |
|
|
|
|
Escrito por Natàlia
|
|
Thursday, 07 de June de 2007 |
|
És dur llegir un titular com el què he escollir per aquest article, però resulta que aquest ha estat el cas de moltes dones, sobretot dones. Un dia coneixes algú, t’enamores i ni en el més remot pensament pot imaginar-te que aquesta persona serà qui acabarà amb la teva vida. Els casos de violència de gènere no paren de créixer i això és un problema cada vegada més preocupant. En els darrers mesos el número de casos d’assassinat ha estat molt elevat, cosa que no vol dir que fins llavors no se n’haguéssim donat. Però sembla que torna a ser el moment de posar de manifest aquesta qüestió en un intent de tornar a conscienciar a la gent. La violència ha de ser un dels principals problemes a resoldre de la nostra societat al qual s’ha posar punt i final, no és una fet davant del qual ens puguem quedar de braços plegats. I no només des del govern, associacions, policia,... s’ha d’actuar sinó que també ho hem de fer el individus dia a dia i de forma constant sense deixar passar cap petita agressió. No oblidem que la majoria de casos d’agressió física a la parella comencen per una agressió psicològica prèvia, la qual hauríem de poder diagnosticar ja que això suposaria el primer pas per evitar el segon tipus d’agressió. Quan ens trobem en aquesta situació o coneixem d’algun cas pròxim no hem de dubtar en actuar d’una forma contundent. Hem d’aprendre a valorar-nos i hem de ser conscients de què cap persona té dret a maltractar-nos, aquesta no és una forma d’estimar ni de respectar, en aquest cas, a la teva parella. El perfil del maltractador no és estàndard, menys avui dia que sembla ser un problema tant generalitzat, pot respondre a característiques diferents i qualsevol comportament de la parella que pugui ser sospitós s’ha de valorar, sobretot si aquest arriba a l’agressió. No hem de deixar que ningú ens posi la mà a sobre. |
|
Modificado el ( Thursday, 07 de June de 2007 )
|
|
|
Escrito por Laia Valls Manubens
|
|
Friday, 01 de June de 2007 |
|
Esquerra Republicana de Catalunya ha tornat a donar la nota. Per més que s’hi esforcen sembla que no aprenen com funciona el món de la política. Els girs en les seves decisions continuen tenint el caràcter infantil que tant se’ls hi ha retret, no només des de l’esfera pública, sinó també des del seu propi electorat. Durant molts anys Esquerra ja va ser el satèl·lit de CiU, especialment, en l’època d’hegemonia del pujolisme. Actualment, després de lluitar per aconseguir ser vist com a un partit autònom, ha tornat a caure en el mateix error i ha esdevingut el satèl·lit del PSC. En el primer cas, la seva prioritat d’emfatitzar el caràcter nacionalista del partit els va supeditar a CiU, el partit majoritari de l’electorat d’aquest sector de la societat. Davant d’això, i després de foragitar Colom i Rahola del partit, els nous dirigents d’ERC, Carod Rovira i Puigcercós, van decidir que s’havia de fer un gir cap a les esquerres com a estratègia de diferenciació de CiU. Però amb aquesta decisió no han fet més que sortir del foc per caure a les brases. En el panorama actual, la força d’Esquerra depèn dels seus pactes amb el PSC, el partit realment majoritari d’esquerres a Catalunya. A més, no ha tingut en compte en la seva redefinició de partit d’esquerres, que el seu electorat no ha deixat de ser nacionalista i el seu pacte amb el PSC ha restat identitat nacionalista al partit, preu que ha pagat en aquestes eleccions. I és clar, ara s’adonen que la història es repeteix i que com un pèndol es troben a la mateixa situació que abans, senzillament que enlloc de ser al sector més nacionalista es troben en una posició més d’esquerres. Però el que em sembla més preocupant és la reacció del partit després d’aquestes eleccions. La gent els ha castigat i li ha faltat temps a Portabella per anunciar que no reeditarà el tripartit a la ciutat de Barcelona. Així de fàcil. Enlloc de fer el què seria més assenyat, interpretar els resultats com un toc d’alerta i obrir una profunda reflexió sobre l’estratègia del partit i el seu posicionament dins el panorama polític català. Mentrestant, les crisis d’Esquerra han afavorit el sorgiment d’una nova força política independentista i d’esquerra, les CUP. No tenim encara prou elements per saber la força que adquiriran aquestes noves formacions, però Esquerra ja pot afanyar-se a reencaminar la seva situació o quedarà completament diluïda entre un electorat d’esquerres no nacionalista, que ja té partits que el representen millor, i un d’esquerres nacionalista, que ja es comença a buscar la vida fart de tanta incompetència. |
|
Modificado el ( Saturday, 02 de June de 2007 )
|
|
Leer más...
|
|
|
Escrito por Robin Blesa
|
|
Thursday, 24 de May de 2007 |
|
La red de bicis bicing instaladas por el ayuntamiento ahora hace casi dos meses está resultando un éxito rotundo en la ciudad condal. La propuesta ha convencido totalmente a los barceloneses y cada día que pasa se apunta más gente. Sin ir más lejos, según la web oficial de bicing ya hay más de 27.000 abonados y la cifra va en aumento. |
|
Modificado el ( Saturday, 26 de May de 2007 )
|
|
Leer más...
|
|
| | << Inicio < Anterior 1 2 Siguiente > Final >>
| | Resultados 1 - 10 de 17 |
|
Opinión