Un ball que celebra 100 anys de tradició

 La primera ballada de gitanes va tenir lloc el 10 de febrer de 1907 de la mà d’ una colla de picapedrers de Caldes de Montbui que van convèncer un grup de noies santvicentines per dur-lo a terme. No es va tornar a ballar fins el 1918 i el seu arrelament definitiu es produeix a partir de 1948, quan es va fundar l’ Esbart Dansaire Santvicentí, que des del primer moment el va incorporar al seu repertori.

                                    http://www.flickr.com/photos/8745859@N04/534458765/

Ja han començat els càstings en busca d’actors i actrius per participar en el rodatge de la minisèrie sobre la vida de Serrallonga. Es tracta d’un projecte dirigit per Esteve Rovira, que es començarà a rodar la propera tardor i el qual es passarà en un format de dos capítols per TV3. La Universitat de Vic també ha estat testimoni d’aquest càstings, ja que durant les jornades de dimarts 5 i dimecres 6 es van desenvolupar, en l’estudi del Servei d’Audiovisuals de la universitat, aquests proves en busca dels millors perfils.   

La cita va ser tot un èxit ja que nombroses persones s’hi van apropar per tenir els seus 2 minuts de glòria i provar sort! Al llarg dels dos dies els directors de càsting, entre els quals hi havia Pep Armengol, director de càsting de TV3, no van parar de treballar i de rebre gent. Van posar a prova les dots interpretatives i d’improvisació de tots els candidats als quals s’enfrontaven, no només al jurat, sinó, també a la càmera, a qui s’havien de dirigir.  

Les cues van ser-hi tots dos dies i la gent no parava d’arribar. Homes i dones d’edats molt diferents estaven allà, paperet amb mà amb les seves dades i esperant el torn. Cada cop que una de les directores del càsting sortia per fer entrar al següent candidat els nervis eren presents. Alguns volien ser els primers per treure’s l’angoixa de sobre i d’altres no acabaven d’atrevir-se a passar. Cada un portava els nervis a la seva manera, però el que hi havia, sobretot, eren mirades d’il·lusió, sinó per ser l’escollit, si per viure una nova experiència.   

Una prova de pocs minuts perquè tots els candidats donéssim el millor de si. A la sortida cares més i menys satisfetes explicant l’experiència i la seva actuació. Ara hauran de seguir esperant rebre noticies per saber si han estat o no seleccionats. 

Serrallonga és la història d’un bandoler que esdevé llegenda, en un temps en què el bandolerisme era una de les poques alternatives a la misèria. Parlem d’una època violenta, brutal, on la lluita per sobreviure era l’única preocupació d’un poble esclavitzat per la fam i les estructures feudals. Parlem de la distància entre la llegenda i la realitat i de com el poble té la necessitat de crear mites, encara que no s’ajustin a la realitat.

El dia de Corpus la festa comença a la tarda amb una botifarrada popular a la Plaça de la Vila i s’inaugura la festivitat dels barris amb la primera passada: la  Passada de la Plaça a 2/4 d'11 del vespre amb la posterior ballada de sardanes, xotis i vals. La passa consisteix en un recorregut per tots els carrers del barri en concret, on tots els veïns segueixen el ritme de la xaranga amb torxes de foc a la mà.

 El divendres a les 11 del matí es fa la Passada Matinal del barri de la Plaça i a un quart de dues comença la Dansa de la Plaça; un ball on totes les perones d’aquell barri trien a una parella per fer una desfilada pel carrer al ritme d’una música especial per aquestes festes i ballar, posteriorment, una sardana.A dos cuarts de cinc de la tarda s’organitza un concert i ball al Poliesportiu de la població, i a les vuit es fan sardanes a la Plaça de la Vila. Aquest programa es repeteix cada dia en els barris del Castell (divendres i dissabte), el Sorrall (diumenge i dilluns), Magnes (dilluns i dimarts), i la Carretera (dimarts i dimecres).

La passada del Castell és la més important pels joves de la vila i de les poblacions veïnes, ja que aquest dia totes les colles preparen les seves samarretes i es reuneixen a la Plaça de la Vila per iniciar una passada plena de música, ball, i molt molt alcohol.

S’han presentat 21 catifes, 19 de les quals entraven a concurs. El jurat, format per Teatre de Guerrilla, Secció Fotogràfica el Centre i fotògrafs locals, ha premiat la catifa número 2, que va guanyar el primer premi gràcies a un disseny molt elaborat que s’inspirava en la tradicional i coneguda indumentària oriental, els quimonos.  

La número 12 va ser premiada per la varietat de flor, la catifa número 5 pel millor disseny i la catifa número 19 per la seva originalitat. Precisament cal destacar aquestes dues últimes catifes, i és que la número 5 ha commemorat el 20è aniversari de la mort d’Andy Warhol amb la reproducció d’un dels seus quadres més coneguts, les serigrafies multicolors de l’actriu Marilyn Monroe. La catifa número 19, en canvi, no ha destacat tant pel disseny com per l’espectacular i enginyós rail que els seus autors han instal·lat a sobre i que es desplaçava d’un costat a l’altre de la composició.