L’esperança és la bandera del resultat de les CUP a les últimes eleccions municipals.  Han triplicat el nombre de regidors en relació a les eleccions anteriors i ara tenen 29 representants repartits pel territori català. Tot un panorama esperançador per aquesta jove formació política. Però, què són les CUP i quin és el seu origen? Ens endinsarem en aquestes organitzacions, que han estat una de les sorpreses dels últims comicis a Catalunya. Agafarem com a exemple la CUP de Vic, que amb quatre anys ha passat de no tenir representació a l’ajuntament a entrar amb dos regidors al consistori.

L’abstenció ha estat la protagonista d’aquestes últimes eleccions municipals. Malgrat això, hi ha hagut forces polítiques que han sorprès i desafiant qualsevol previsió, han entrat amb força al panorama polític català. És el cas de la CUP.Les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) es defineixen com a candidatures independentistes i d’esquerres dels Països Catalans que, des de l’àmbit local, treballen per bastir un país més lliure i més just. Entenen que la política local és l’àmbit més proper a la ciutadania i, per tant, creuen que la construcció nacional també s’ha de fer des dels ajuntaments. Malgrat el limitat marge d’acció d’aquesta institució, consideren que té prou possibilitats com per modificar l’actual model, que titllen de municipalisme regionalista, i bastir un projecte de país basat en els municipis i els seus representants.

Tot i que les CUP creen el seu propi programa polític a cada municipi i disposen d’un grau d’autonomia molt alt respecte les altres CUP, juntes formen un col·lectiu amb un ideari bàsic. Es defineixen com a organitzacions populars que defensen l’aprofundiment en la democràcia participativa, per aconseguir una organització respectuosa amb la voluntat popular i per avançar cap a la transformació socialista de l’estructura social i productiva, o el respecte a la diferència, garantint l’accés als serveis públics per part de tothom i unes condicions de treball dignes. Creuen amb un desenvolupament econòmic, social i territorial sostenible i en les polítiques de defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalana partint de la integració, la cohesió social i el sentit de comunitat. Els seus representants defensen l’exercici democràtic del dret a l’autodeterminació i creuen que s’han d’aconseguir unes ciutats i viles més solidàries amb els pobles d’arreu del món.

Un cas concret, la CUP de Vic

Pep Comeras (a la foto) va ser el cap de llista de la CUP de Vic quan es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals, ara fa quatre anys. En aquella ocasió van rebre més de 600 vots però no van aconseguir entrar a l’ajuntament. De la seva mà ens hem endinsat als orígens de la CUP a Vic i hem analitzat la seva evolució fins a l’actualitat. La CUP va néixer de les inquietuds de gent dels sectors més independentistes i ecologistes de Vic, que van començar a pensar en fer una candidatura. La majoria d’aquesta gent participava en diferents entitats i es preocupaven per la ciutat. Bàsicament, hi havia gent del Casal Manel Viusà, d’Alternativa Verda i de Maulets. A finals del 2002, es va fer una convocatòria pública per donar a conèixer la iniciativa i perquè tothom que la compartís s’hi pogués adherir. Hi van assistir unes 40 persones i es va obrir un debat sobre si realment es creia que la nova candidatura tenia opcions dins la ciutat. Va semblar que la proposta era prou interessant i que, per afinitats en les grans línies ideològiques, podia esdevenir una CUP. Al gener de 2003 es comença a organitzar, fent comissions sobre diferents temes que serien el programa de la CUP de Vic. Quan el procés ja estava bastant avançat, es va desfer l’entesa amb l’Alternativa Verda. Per les eleccions del 2003 es va fer una llista amb gent molt variada i Pep Comeras va ser-ne l’alcaldable. També hi havia Toni Iborra, advocat i alcalde d’Alpens o Pilar Font, regidora de Torelló i activista feminista, entre d’altres. La campanya va ser difícil perquè era una formació nova i desconeguda. S’havia de lluitar contra la idea que s’havia creat una llista d’independents per presentar-se a les eleccions i convèncer que hi havia un programa real al darrera. Els resultats del 2003 van ser molt positius, tenint en compte que eren les primeres eleccions per la CUP de Vic, ja que van aconseguir més de 600 vots i es van quedar a molt poc d’entrar a l’ajuntament. Els quatre anys següents es va continuar treballant, especialment aquest darrer any, en què ja es va començar a planificar la campanya. Els temes centrals de la campanya de la CUP han estat l’urbanisme, respecte a la lluita contra l’especulació o el tema de la restauració de les antigues adoberies, reconeixent-les com a patrimoni de la ciutat; la participació ciutadana, ja que l’ajuntament de Vic no contempla pràcticament cap de les polítiques de participació presents als municipis d’arreu de Catalunya i la joventut, reivindicant un centre autogestionat pel jovent. El resultat a les darreres eleccions ha estat realment bo, ja que tenien l’esperança d’aconseguir un regidor, però al final n’han obtingut dos.  

Plantejaments de futur 

Segons Comeras, l’objectiu de la CUP és treballar a l’ajuntament per aconseguir una ciutat millor. Ara que s’ha aconseguit tenir representació al consistori, s’ha de fer feina de control de tot allò que es faci i empènyer per aconseguir fer avançar els temes que ells defensen. Comeras fa una lectura del futur molt positiu per les CUP en general, ja que ha aconseguit entrar en ciutats significatives on, o bé s’ha mantingut o ha augmentat en representació. De moment, la CUP no es planteja presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya, consideren que la seva feina és als ajuntaments, però no descarten fer-ho en un futur si el poble, des dels municipis, els va donant més veu i més suport.