Destacamos

algarroba uvic es una revista online creada por los estudiantes de periodismo digital de la Universitat de Vic.
 

Formulario de acceso






¿Recuperar clave?
¿Quiere registrarse? Regístrese aquí
powered_by.png, 1 kB

Inicio
Campionat del món de curses de muntanya PDF Imprimir E-Mail
Escrito por Anna Comet Pascua   
Thursday, 07 de June de 2007

Tothom que va per primera vegada a una cursa de muntanya, ja sigui a competir o com espectador, queda sorprès de la quantitat de gent que aplega, quasi cada diumenge a partir de la primavera fins ben entrada la tardor, aquesta activitat.

I la pregunta freqüent és: Com pot ser que a tanta gent li agradi patir? En el fons aquesta incògnita està molt ben fundada ja que, és un esport molt enriquidor, a l’aire lliure i en plena natura, però... el patir, no te’l treu ningú!

Però alguna força sobre natural fa que una cursa rera l’altre un es vagi apuntant.

 

Què són les curses de muntanya?

Una cursa d’aquestes característiques, tal com indica el seu nom, és una cursa a peu, que depenent del seu desnivell, combina la carrera amb el caminar, grimpar o, en alguns casos, la sensació d’arrossegar-se per les muntanyes.

Hi ha diferents modalitats: des de marató (42 km), mitja marató (sobre els 21 km), 10 km per muntanya i els km Verticals o, també anomenats, crono-escalades, que consisteixen en fer una pujada d’un desnivell superior als 1000 metres amb una distància que oscil·la entre els 4 i els 6 km aproximadament.

 

En general, les fèmines surten 15 minuts abans i, després és el torn dels homes; però tots corren pel mateix circuit, que per fer-se’n una idea mitja i a tall d’exemple, en les d’alta muntanya, si es recorren uns 24 km de distància se sol batallar amb uns 2000 metres de desnivell.

 

La Copa del Món: Buff Sky Runner World Series

Aquest èxit creixent en el nostre territori també s’ha experimentat arreu del món i des de fa unes temporades s’ha consolidat la Copa del Món que competeix en quasi tots els continents del planeta.

La FSA (Federació d’Esports en Altura) juntament amb el principal espònsor Buff i la resta, són els promotors del circuit que consta, com ja hem dit d’una sèrie de curses destinades a atletes afiliats a associacions o federacions nacionals esportives o de muntanya.

 

LES CURSES: es seleccionen un mínim de sis i un màxim de vuit curses en 5 països diferents i els atletes participen a nivell internacional.

Cinc de les curses han de sobrepassar els 2000 metres i dins el seu recorregut el desnivell ha des ser pronunciat; com a màxim, dos de les proves podran assolir un cota per sota dels 2000 metres.

 

Les normes han de coincidir amb les que dicta la FSA i els organitzadors de les proves se sotmeten als “World Series Race Standards” (normes generals de les curses mundials de muntanya) i a la “Style Guide” (guia d’estil).

 

Les categories queden reduïdes a absolut femení i masculí. I durant el circuit s’estableix una classificació per punts, partint de 100 el primer i restant dos punts per cada posició fins al 40 classificat amb homes i 15 amb dones.

 

Els concursants puntuaran amb les seves quatre millors curses quan el calendari tingui entre 6 i 7 curses, en el cas que n’hi hagi 8, utilitzaran les 5 millors.

 

A part de competir individualment, també s’aplica una puntuació per equips, països o federacions – la Selecció Catalana ha  demostrat ser una de les més potents, aconseguint pujar a la part alta del podi, la temporada passada.

 

Els premis pels primers corredors, com a competició internacional oficial són remunerats.

 

LLUITA CONTRA EL DOPATGE: Com que el dopatge està en l’ordre del dia, els atletes poden ésser sotmesos a qualsevol prova corresponent a les normes aplicables de cada país.

 

Un circuit de pel·lícula

Si una cosa marca la diferència entre aquest esport i aquestes competicions amb quasi tota la resta, és el lloc de la competició. Les normes imposades per la FSA fan que s’hagi de buscar llocs inèdits per a la realització d’aquestes curses.

 

CIRCUIT 2007

 

  • La primera prova va tenir lloc dins de les nostres muntanyes, a Berga el 20-05-2007

 

 Cursa de Muntanya amb la distància clàssica de marató (42Km) amb un desnivell acumulat de 2.960m. Comença a Berga, a 700m, arribant al punt més alt Gallina Pelada (2.327m/Refugi d’Ensija 2.200m).

 

  • La segona prova es disputarà a Corteno Golgi (Italy) l’01-07-2007. Aquesta cursa, anomenada Marató de Cielo 4 Luglio, SkyMarathon

 

Una Skymarató espectacular, la cursa travessa per carenes de muntanyes de 2000 m d’alçada, per prats i camps extensos nevats amb algunes pujades molt accentuades equipades amb trams de cordes fixes. La pujada vertical total es de 4,000 metres amb una distància de 42 km i el punt més alt arriba als 2,327m.

 

  • En tercer lloc trobem Andorra SkyRace, Ordino. Vallnord-Andorra, el 22-07-07

 

Es tracta de la tercera edició d’aquesta cursa i el circuit varia una mica respecte al dels anys anteriors. La principal novetat és que ja no es puja al cim més alt d'Andorra, el Cim de Comapedrosa, sinó que es desenvolupa per la carena que des de Ordino culmina al Pic de les Fonts, fent una volta passant per el pla de l’Estany i les bordes de Prats Nous.

 

  • Tot seguit i sense massa dies de descans, els corredors s’hauran de desplaçar a Trento, Itàlia per córrer la Dolomites SkyRace, Canazei, Trento, el 29-07-07

 

La cursa comença al mig de Canazaei, els corredors cobriran 22Km de distància, per alguns dels camins i camps més espectaculars de las Dolomites. Al Km 10 comença una pujada vertical de 1.720 metros que troba camins y rutes que arriben a la part més alt de la cursa, el Piz Boe (3,152 m), el pic més alt de la zona de Sella. En el descens, els corredors tornaran novament al centre de la ciutat on es troba la línia d’arribada.

 

  • Amb el final del nostre estiu, els corredors canviaran d’hemisferi per anar a córrer a Mount Kinabalu International Climbathon, SkyMarathon, Borneo, Malaysia els 25 i 26-08-07

 

És la cursa d’SkyMarathon amb més pendent de tot el circuit. Surt dels 1,890 m fins als 4,095 m i només amb 8,5 Km de desnivell. A mig recorregut es troben 2,250 m d’escales per pujar, senders i roca fins arribar al Mount Kinabalu i baixar de nou immersors en l’esplèndid Parc Tropical Kinabalu,  una part d’herència del món.

 

  • Al setembre es canvia de civilització i els participants viatgen fins al Japó, al Mount Ontake SkyRace ,Otaki, Pagano, el dia 2-9-07

 

Serà la segona edició d’aquesta prova al Mount Ontake, un volcà inactiu de 3,067m, el més alt a la província de Nagano, on es van  celebrar les Olimpíades d’Hivern del ’98.

La cursa, de 23 km, és tècnica, amb un total de 2,400 m de desnivell; els corredors hauran de rodejar les muntanyes, pujant dues vegades, veient els fums del vapor.

 

·         I, finalment, els “corredors del cel” tornen al nostre país, però aquesta vegada a Euskadi per córrer la Marató Alpino Zegama-Aizkorri, Zegama, 23-09-07

 

La popular marató de 42 Km amb un desnivell de 5,472m es corre pel Massís Aratz, la Serra de Aizkorri i es puja els quatre cims més alts del País Basc.

La cursa és dura i passa per senders i camins de muntanya.  Comença a Zegama, a 296 m; amb pujades i baixades tècniques, amb una alçada màxima  de 1,551 m.

És coneguda pel gran seguiment que fan els ciutadans locals animant del primer al darrer corredor durant quasi tot el recorregut de la prova.

 

 

Els grans i eterns favorits

Una cursa d’aquestes característiques sempre pot presentar grans sorpreses, són tants els factors que han de funcionar en un mateix moment que sempre resulta estrany que a un corredor li surti sempre tot brodat. Les condicions físiques del moment, el desgast, l’estat de salut, les condicions físiques, etc. i fora de la persona, de l’esportista, fora de l’abast del que ell pot controlar, hem de tenir en compte que estem parlant d’un esport a l’aire lliure, en plena muntanya, i com expliquem en la reglamentació de a cursa, la majoria d’elles han de transcórrer per muntanyes superiors als 2000 metres, cosa que fa que les condicions meteorològiques juguin uns dels papers més importants.

 

Tot i així, hi ha una sèrie de noms, que quan es pronuncien dins d’un grup que sàpiga de què va el tema, que en sentir-los es crea un gran silenci entre els interlocutors... Són uns esportistes que, degut a les seves fites esportives que han aconseguit i que segueixen adquirint, s’estan convertint en els herois dels grans amants d’aquest esport.

Veure competir corredors d’aquesta talla fa creure que existeixen persones fora del normal, és esplèndid ser capaç d’imaginar el que aquell esportista està duent a terme... Increïble!

 

Entre els grans favorits, tenim esportistes nascuts i formats a les nostres muntanyes, esportistes catalans i espanyols de gran anomenada arreu del món, però que han de competir amb d’altres com:

 

 

 

 

 

 
Ricardo Mejías_ Mexicà i és el líder indiscutible. Darrera el seu palmarès aplega tal quantitat de títols que ni ell mateix en coneix els límits.

 

 Agustí Roc_ Català i un dels que trepitja els talons del mexicà

 

 

Raúl García_ Madrileny, un altre dels que segueix de prop a Ricardo

 

 

 

 

 

 

 

 

 Tòfol Castenyer_ Català, entre ell, l’Agustí i en Raúl es discuteixen les curses quan no hi ha el mexicà

 

  Amb dones cal destacar l’escocesa Angela Mudge, que tot i tenir més de 40 anys imposa uns ritmes de cursa complicats de seguir.

 

 

 

 

 

Corinne Favre_ Francesa          Stéphanie Jimenez_Andorr

Anna Serra_ Catalana

Mónica Ardid_ Catalana

 

 


La Selecció Catalana de curses de muntanya: una de les millors del món

 

La darrera temporada la Selecció Catalana es va proclamar Campiona del Món de curses de muntanya per equips, en guanyar el circuit Buff Sky Runner World Series 2006. És un dels equips més potents a nivell de grup i individual, ja que diferents dels seus membres van defensar títols personals.

Per aquesta propera temporada, esperen revalidar aquest títol, ja que consten d’un dels millors equips amb els següents esportistes:

 

Components de la Selecció Catalana per a Buff Skyrunner World Series i Skygames

 

ANNA SERRA SALAME (U.E.Urgellenca)
MONICA ARDID UBED (C. E. Abrera)
 AGUSTI ROC AMADOR (A. E. Mountain Runners Berguedà)
JESSED HERNANDEZ GISPERT (Agrup. Cientifico Exc. Mataró)
JORDI SANCHEZ PADILLA (C.E. Súria)
ADOLFO AGUILO BORT (Agrup. Exc. Alcanar)
KILIAN JORNET BURGADA (C. Exc. Catalunya)
TÒFOL CASTANYER BERNAT (A. E. Mountain Runners Berguedà)
XAVIER CADENA BROTO (U.E.Urgellenca)
XAVIER ZAPATER BARGUES (C.E. Terrassa)

 

En la primera prova de la Copa del Món que es va celebrar a Berga el passat 20 de maig, Tófol Castanyer ja va posar el primer gra de sorra per puntuar per aquesta Copa del Món, quedant en segon lloc darrera del madrileny imparable Raúl García; amb dones Mònica Ardid es va fer amb la 5º plaça i Anna Serra no va poder competir perquè s’estava recuperant d’una lleu lesió que va patir en una cursa de preparació quinze dies abans a Ripoll.

Esperant que els arribi el torn per a la propera cursa que tindrà lloc a Itàlia, estan competint a nivell català i estatal, per tal de preparar aquestes curses amb condicions. El fet que vinguin a preparar-se en el circuit de Copa Catalana o Copa Espanya fa que augmenti molt el nivell d’aquestes curses i, de la mateixa manera, ajuda a impulsar aquesta modalitat en el nostre àmbit.

  

 


 

L’entrevista

Xavi Zapater, l’home i la muntanya

“la competició obligada ha de ser molt dura i més en el nostre esport, en què patir forma part de l’escènica de la competició i dels entrenaments.”

 

En Xavi ve del món de la bicicleta de carretera, des de petit a casa a viscut l’esport i la muntanya i ja amb 23 anys va entrar a formar part de la selecció catalana de curses de muntanya.

 

L’esport...

L’esport és la meva vida, el meu motiu de llevar-me els matins de feina i anar a treballar per poder-me’l permetre i, els matins de festa, per poder-ne fer.

 

La competició...

La necessito, però perquè gaudeixo, la competició obligada ha de ser molt dura i més en el nostre esport, en què patir forma part de l’escènica de la competició i dels entrenaments. D’altra banda sempre hi ha èpoques en les que necessites descansar, la competició, a part de físicament, castiga molt a nivell psicològic i, de tant en tant, et sents cremat, necessites pujar a la muntanya amb calma, sense patir.

 

La muntanya...

Per a mi esport i muntanya van molt units, no sé entendre una cosa sense l’altre. La muntanya em dóna vida, em fa sentir coses que no sento enlloc més, és molt tòpic però em fa retronar amb la meva essència, amb la part més personal.

Compartir la muntanya amb companys amb qui et sents bé, es una de les coses més meravelloses que existeixen. Una posta de sol, una gran nevada, la sortida del sol quan portes ja 2 hores caminant... no té preu!

 

Des de quan formes part de la Selecció?

Vaig entrar-hi ara farà quatre anys, no m’agrada xulejar que estic a la Selecció Catalana i que he fet això i allò, però la veritat és que és una ajuda, et sents més recolzat, tens material, ajudes econòmiques i, sincerament, córrer defensant els colors de la meva terra és una cosa que no em desagrada.

 

Només competició, competició i més competició?

No és el meu objectiu, tot i que hi ha èpoques en què t’hi trobes i no saps ben bé com t’hi has posat, els calendaris estan molt concentrats, l’oferta de curses és enorme i, a part dels compromisos amb la Selecció, m’agrada poder competir en altres coses... tot s’ajunta!

 

M’agrada fer tantes coses que no hi ha mai prou temps, com més coses fas més en vols fer i millor vols fer-les: escalar, alpinisme, btt, bici de carrtera, etc.

 

Quines altres coses?

 Doncs per exemple els duatlons de muntanya que organitzen pels Pirineus catalans, són molt macos i combinen la btt i el córrer.

 

 

 

 

 

 

 

O per exemple, aquest abril vas anar a córrer a la Titan Dessert, una bona experiència?

Totes les coses noves són bones experiències. Pedalar pel desert, no ho havia fet mai. Vam coincidir amb gent de gran nivell, gent molt maca i vam fer bons companys, estic content.

 

I, aquesta temporada com la tens estructurada?

Aquest any volia agafar-me’l amb una mica de calma, com he dit passes èpoques en què et sents cremat i jo el que vull és gaudir-ne d’això. De totes formes em sembla que acabaré fent més del que havia planejat que, en el fons tampoc està malament.

 

 

 

 

 

 

Links d’interès:

http://www.ocisport.net

http://www.buffskyrunner.com

http://www.feec.org

http://www.fedme.es

http://www.fsa-sky.org

http://www.iaaf.org/

 

Vídeos d’interès

http://www.outdoortime.tv/

http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcSeccio.jsp?seccio=vesports

http://video.google.es/videoplay?docid=-5845377804752686167&q=marat%C3%B3+muntanya

http://deporte6am.com/tv/films/player.php

 

Galeries de fotos d’interès

http://www.globusblau.com

http://www.infoaventura.com/

http://www.fotoinstant.com

http://www.cuitaelsol.org/>

http://picasaweb.google.es/cuitaalso

Modificado el ( Friday, 08 de June de 2007 )
 
< Anterior   Siguiente >

Encuestas

¿Qué reportaje te gusta más?
 

Sindicación

¿Quién está en línea?

Hay 2 invitados en línea
© 2010 algarroba - uvic
Joomla! es Software Libre distribuido bajo licencia GNU/GPL.