400.000 morts, 2.000.000 de desplaçats. Aquestes són les xifres que ha provocat el conflicte de la regió sudanesa de Darfur en només tres anys. Són xifres d’un horror al que tot just ara la comunitat internacional ha començat a donar importància.
    La crisi humanitària que està patint aquesta regió i, en definitiva tot el Sudan, és cada vegada més greu. A part de la gran quantitat de morts i desapareguts que cada dia augmenten, els teixit social de tot el país també s’ha vist profundament afectat. Les infraestructures han patit danys molt greus, fet que dificulta l’arribada de l’ajuda humanitària. La coordinadora provisional d’Ajuda Humanitària de la ONU, Margareta Wahlstrom, considera que aquesta és la crisi humanitària més greu de l’actualitat. La situació del milers de desplaçats és  realment desesperada. Les seves cases i els seus pobles han estat totalment reduïts a ruïnes, al igual que els pous d’aigua i els magatzems de menjar. A més molts d’ells estan ferits. És aquí on es troba la feina de totes les organitzacions humanitàries desplaçades a la zona, que intenten donar ajuda mèdica i alimentària als refugiats. Però en els últims mesos els atacs de les milícies, no només han anat dirigits a la resistència de l’exèrcit i a la població civil sudanesa, sinó que els treballadors d’ajuda humanitària també n’han estat blanc. Tot i això 13.000 treballadors humanitaris es juguen contínuament la vida per arribar als gairebé 4 milions de persones que necessiten d’ajuda.
    Els desplaçats es troben concentrats en camps de refugiats on les actuals condicions de vida són molt precàries, però que han millorat una mica respectes els primers anys del conflicte. Aquests camps es troben a les zones perifèriques de la regió, ja que és on l’accés de l’ajuda humanitària és més fàcil.  Però molts altres dels desplaçats han creuat la frontera amb el Txad, creant en aquest país una situació totalment caòtica, per la gran quantitat de persones que hi arriben i els pocs recursos que hi han per poder-los abastir.

Més de tres anys de conflicte
    Des de que va aconseguir la independència de Gran Bretanya i d’Egipte al 1956, les disputes entre el poble sudanès no ha cessat. Els motius sempre han estat les terres fèrtils, el petroli i la religió. I aquestes continues lluites van desembocar a l’any 1962 en guerra entre les zones del nord i  del sud que ha causat milers de desplaçats i que ha estat a punt de veure la seva fonts d'informació i ha tornat a revifar diverses vegades. Però actualment el problema que té més preocupada a la comunitat internacional és el conflicte de Darfur.
    Aquest conflicte va començar a l’any 2003 entre les tribus negres i els nòmades àrabs que habiten la regió. Els motius principals de l'esclat de violència van ser la falta de recursos bàsics per a la supervivència, com ara l’aigua. Els nòmades es mouen contínuament pel territori en busca d’aquest recursos i per això són acusats per les tribus negres establertes en un lloc fix d’envair els seu territori.
    El mes de febrer de 2003, les milícies rebels negres de la regió de Darfur sota el nom de Moviment i Exèrcit per a l'Alliberació del Poble Sudanès (SPLM/A) va començar una revolta armada contra el govern de Khartum, liderat per Umar Hasan Ahmad al-Bashir, al que acusen d’afavorir a les comunitats islamistes. Els rebels reclamen una part proporcional dels ingressos totals del país i una major autonomia per la regió de Darfur.
Per altra banda, genets armats d’ètnia aràbigo-islàmica, els Janjaweed, es mesclen amb la població nòmada i es dediquen a saquejar, matar i violar als civils de les tribus negres, aterrin a la població i obligant-los a deixar totes les seves propietats enrere.
    El 9 de gener de 2005 es va signar l’Acord General de Pau entre el govern sudanès i els grups armats que va servir per resoldre el conflicte que des de feia dècades enfrontava al nord i el sud. Però això no va fer que altres conflictes presents en el país, com el de Darfur, s’acabessin. El maig de 2006, els líders de Khartum i l’Exèrcit de Alliberació de Sudan –una de les faccions armades de la zona-, van firmar l’Acord de Pau de Darfur, però aquest mai ha aconseguit veure la llum.
    En el seu últim discurs com a Secretari General de la Nacions Unides pronunciat el passat 8 de desembre, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, Kofi Annan va fer preguntar a la comunitat internacional com es pot permetre un “horror” com el de Darfur. Va reconèixer que la culpa és de tots, però sobretot d’aquells que donen més valor a la sobirania d’un poble i als interessos comercials que a la vida de les persones. Durant el seu discurs, l’ara ja ex secretari va parlar de genocidi, al·ludint a que cal una actuació ràpida i eficaç abans que aquest es cometi. Una setmana abans, el Govern del Sudan havia fet arribar una carta a Annan on acceptava el recolzament de la ONU, però condicionant que el nombre de soldats desplegats.  Tot  així, va acabar acceptant el desplegament de les tropes de pau de les Nacions Unides.
    El dia 4 de gener, el nou Secretari General de la ONU, Ban Ki-Moon, va presidir una reunió sobre els grups de treballs desplaçats a Darfur. Ki-Moon va assegurar que el solucionar problema de Darfur és una de les seves prioritats al cap de les Nacions Unides.
    A principi del mes de febrer d’enguany, els enviats especials de la ONU i la Unió Africana (UA) a Darfur, Jan Eliasson i Salim Ahmed Salim, van mantenir converses amb el govern sudanès i amb les milícies rebels que es van negar a firmar els acords del mes de maig de l’any passat, per intentar reprendre el procés de pau sobre el conflicte, però sembla que van ser inútils perquè els enfrontaments continuen.  I és que la situació que viu la regió és cada vegada més preocupant. Els atacs dels rebels són diaris i els esforços de l'exèrcit per a posar-hi fi semblen ser insuficients. Però la situació que és més difícil de controlar és la provocada per els Janjaweed, que ara també han escampat els seus atacs a l’est del Txad, provocant terror al país veí.  Sembla que els seu objectiu és expulsar de la zona fronterera amb Sudan a tots aquella població identificada com a africana, en lloc d'aràbiga.

    Però a tot això s'hi ha de sumar les exportacions del petroli que es troba a la zona sud del país. Rússia o Xina tenen contractes petrolífers que impedeixen sancions més altes.   

Grans abusos contra els drets humans
    L’ONG Amnistia Internacional, des de l’inici del conflicte, ha estat denunciant els abusos contra els drets humans que s’estan produint al llarg de tot el conflicte de la regió oest del Sudan. I es per això que el passat dia 29 de gener va advertir a la Unió Africana que no és recomanable que Sudan ostenti a la presidència de l’aquesta organització. Els arguments donats per Amnistia són que el govern sudanès és directament responsable de tots els abusos als drets humans que s’estan cometent.
    Una membre d’Amnistia Internacional, Alicia Artiaga, diu que “els habitants de Darfur estan més que desprotegits. Reben atacs per totes bandes: forces governamental, milícies armades i Janjaweed.” Explica que els atacs més brutals són aquests últims, ja que els genets armats destrueixen pobles sencers i obliguen a la gent a marxar. Els camps de desplaçats tampoc s’escapen d’aquests atacs.  Referent a parlar de genocidi, Artiaga contesta: “definir si hi ha genocidi o no, no és la discussió que ens ha d’importar. El prioritari ha de ser evitar qualsevol tipus de violació als drets humans per petit que sigui”. Però la realitat és que en aquesta guerra assassinats, agressions i violacions són diàriament comesos. I no són pocs els que creuen que en aquesta regió s’està portan a terme un neteja ètnica que comparen amb la que va patir Ruanda al 1994.
    Els camps de refugiats instal·lats per les ONG que treballen a la zona estan treballant sota mínims, ja que els pocs recursos que hi arriben gairebé no són suficients per assegurar la supervivència. Però el mal que estan patint els milers de persones que han hagut de fugir a camps de refugiats no és només físic. Els traumes psicològics causats per les onades de violència viscudes són molt comuns entre ells.
    Però com en gairebé totes les guerres, els més perjudicats són els nens. El gran delicte contra els drets humans que s’està cometent en el conflicte de Darfur és el reclutament de nens soldats i el trafic sexual de les dones i les nenes. Aquestes no estan segures ni en els camps de refugiats d’on no poden sortir, ni per anar a buscar aigua, per por de ser violades o segrestades i venudes com a mercaderia sexual. Alguns informes altres de l’augment de la violència domèstica dins els mateixos camps, comesa per milicians que s’han infiltrat o per persones els mateixos desplaçats. És una situació en constant augment tot i que cada vegada sembla haver-hi més consciència per part de les autoritats.
    Sudan i la regió de Darfur necessiten que definitivament algú posi fre a aquesta situació que sembla no tenir fi, ja que les autoritats de la zona semblen no tenir el suficient poder per fer-ho. Els desplaçats tenen dret a tornar a casa seva. Els culpables de tots aquest crims contra els drets humans no poden quedar impunes.