CONVERGÈNCIA APLEGA MÉS DE 10.000 PERSONES A LA DIADA A VIC

(Crònica) Meri Flores

Tot i que les estadístiques que indiquen que la mitjana d’accidents aeris es calcula amb un avió cada 10 anys estiguin començant a tremolar degut a les darreres tragèdies aèries que s’han produït en els últims dos anys, volar continua essent la manera més segura de viatjar.
Les grans altituds i velocitats a les que arriba un avió (ja sigui de trajectes curts o llargs) implica que qualsevol error pot donar lloc a un lamentable accident i per això des de que la torre de control dóna permís per enlairar-se fins que l’aeronau torna a apagar motors, tot està minuciosament controlat per desenes de persones.

“No és una feina, és la meva vida”

És divendres. Sona el despertador a les 7 del matí. Em llevo, em dutxo i un cop vestida i amb tots els trastos a la mà, faig un petó a l’Oriol. Baixo al carrer a agafar el cotxe per anar a la universitat. Avui he tingut sort; no hi    tinc cap multa.
Cap a classe fins a les 5 de la tarda, tot i que entre mig tinc un descans d’una hora per dinar el menjar que porto al taper. Quan plegui hauré d’anar a comprar, netejar el pis i estudiar per l’examen de dilluns.
Sona el despertador. Els “usuaris” del Centre Sant Tomàs m’esperen. Seran vuit hores d’estrès però haurà valgut la pena. Avui és dissabte.

L’Alba té 20 anys. En acabar el batxillerat va anar a estudiar a Barcelona Educació Social però fa pocs mesos va deixar-ho tot i va venir a Vic per estudiar Infermeria. Viu amb l’Oriol, el seu xicot. A més, fa gairebé 4 anys que treballa els caps de setmana a Sant Tomàs, una associació per a persones amb trastorns de conducta i depenents psíquics i físics.

Mentre els segles van arribant i les societats europees manifesten l’ambició de llibertat, diàriament i en tots els seus àmbits,  les petites mostres de població indiquen que tot i  que es demani un avenç a favor dels drets humans, encara no estem capacitats per incorporar-los al nostre dia a dia.
Milions de persones es desplacen cada any cap a un nou destí amb la finalitat de buscar un millor futur que el que els espera. Abandonar els seus entorns i començar de nou és un repte que ja forma part del present de moltes famílies. Però encara avui la diversitat tant cultural  com social no és acceptada en la seva totalitat.